Pensar
Pensar és estimar la paradoxa
sentir-se torbat davant de la lluna
Què és la vida ?
una breu escletxa entre dos abismes obscurs
El futur és un no-res, ple de promeses
Mirar a algun lloc, esbandir-se d'una ventada
Se'ns glaça el cor, empaitats d'impaciència
mentre la por és bessona del desig
sortiré per habitar en l'altre
El son
El son és la pausa més misteriosa
deixem de ser una estona
per tornar sense memòria
Un pols ociós de paciència i absència
És la música amb els seus ritmes,
les seves repeticions i pauses
que ens ensenya el valor de l'espera
com el silenci que s'esvaeix amb esperança
Esmeralda
Va ser un dia lluminós
fent de les emocions
un espai per veure’t
Allí hi eres, brillant
Il·luminat les ombres
De sobte, amb la màgia
de l'amor ets l'estrella
del meu viure
Colonitzar la teva ànima
a través de la teva pell
Endinsat-me amb Esmeralda
en el fons del teu cor
-->
No hay comentarios:
Publicar un comentario